June 29, 2010
Fins la Lluna i tornar
Zim, por la tarde, escribió:
M’estima fins la Lluna i tornar.
No sé si mereixo tant. Molts kms, potser massa, més dels que m’he guanyat, però si és així, tinc intenció de guanyar-me’ls. Beneïda paciència d’amargues arrels i dolços fruits, gràcies per fer-me una bestreta d’aquestos kms de més. I que la distància no s’escurci. Jo també l’estimo fins a la Lluna i tornar, per això sé que no mereixo tant d’ella.
Archivado en: Varios
June 30th, 2010 at 11:58 am
Copyright!
T’estimo molt, jo a tu t’estimo molt; si estàs amb mi desapareix tot el que és trist; un dia gris el pintes de colors: fins A la lluna i tornar t’estimo jo!
Maite Zaitut
June 30th, 2010 at 12:20 pm
Llevaba tiempo triste
Hasta que tú llegaste
Y mi mundo color gris
Lo coloreaste
Con tus dedos
Que hicieron de pinceles
Y libraron a mis sueños
De las celdas de sus cárceles
El mundo gira
(se parece un poco eh? XD)